ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA
BERGUEDÀ - CERDANYA
GR – 107 GREIXER - BELLVER 1.764 m.
Dia 8 de Novembre 2009 - Sortida amb autocar
Trobada: A les 6:00 h. del matí a la UEC de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 576. Esmorzarem a la Colònia Rosal. Dinar de motxilla.
Itinerari: Des de Greixer per el GR-107 fins a Bellver de Cerdanya a on ens re collira l' autocar.
Temps de marxa: 6 hores. Kilòmetres a fer 17,874
Dificultats tècniques: Baixes
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i el terreny previstos. La participació es voluntària igratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar.
Per la reserva de l’autocar, el últim dia el 18 d’Octubre. ( dia de la sortida al Pedraforca).
Vocals de sortida, Sigfrid Saperas i Francesc Brugalada.
dilluns, 7 de setembre del 2009
diumenge, 26 de juliol del 2009
18/10/09 Pedraforca
ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA
BERGUEDÀ - POLLEGO SUPERIOR DEL PEDRAFORCA ( 2498 m)
18 d’Octubre 2009
Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona
Temps de marxa: 4:00 hores (ascensió)
Desnivell: 950 m de pujada.
Dificultats tècniques: Mitjana alta. Hi ha alguns punts que requereixen atenció cal estar ben preparat.
Itinerari: Mirador del Grasolet, Refugi Lluis Estasen, Coll Verdet, Pollego Superior, Enforcadura, Pla de la Serra i Gósol.
Sortida amb autocar
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar, la qual, recordem que la A i B no cobreixen els accidents a més de 2000 m., val fer una ampliació puntual per aquesta sortida.
Sortida alternativa:
BERGUEDÀ - EL PONT CABREDIS Durada: 5:00 h.
L’itinerari per accedir-hi amb prou valors propis, requereix una certa atenció, cal vigilar els buits als peus i utilitzar bé les mans i els peus per ajudar-se en alguns trams. En general la sortida es suau.
La propera sortida: 8 Novembre 2009, Cerdanya (GR-107) Greixer – Bellver (1764 m)
NOTA: Se suspens la sortida dels dies 11, 12 i 13 Setembre a LA PICA D’ESTATS, per no disposar de places en el refugi de Pinet, fins al 14 d’octubre, en el seu lloc es farà la sortida els mateixos dies a l’ANETO 3.403,5 m.
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altitud de 2.506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.475,4 metres) i el Pollegó inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.
Està situat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.
Els pobles del voltant són Gòsol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que las dues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.
El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També podem arribar-hi venint a través de la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol (C-563).
És molt recomanable visitar el mirador de Gresolet. Es tracta d'un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.
BERGUEDÀ - POLLEGO SUPERIOR DEL PEDRAFORCA ( 2498 m)
18 d’Octubre 2009
Hora de sortida: 2/4 de 7 del mati de la UEC de Barcelona
Temps de marxa: 4:00 hores (ascensió)
Desnivell: 950 m de pujada.
Dificultats tècniques: Mitjana alta. Hi ha alguns punts que requereixen atenció cal estar ben preparat.
Itinerari: Mirador del Grasolet, Refugi Lluis Estasen, Coll Verdet, Pollego Superior, Enforcadura, Pla de la Serra i Gósol.
Sortida amb autocar
A tenir en compte: Ens portarem l’esmorzar i el dinar, cal portar la roba i calçat adequats a la temporada i al terreny previstos. La participació es voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar, la qual, recordem que la A i B no cobreixen els accidents a més de 2000 m., val fer una ampliació puntual per aquesta sortida.
Sortida alternativa:
BERGUEDÀ - EL PONT CABREDIS Durada: 5:00 h.
L’itinerari per accedir-hi amb prou valors propis, requereix una certa atenció, cal vigilar els buits als peus i utilitzar bé les mans i els peus per ajudar-se en alguns trams. En general la sortida es suau.
La propera sortida: 8 Novembre 2009, Cerdanya (GR-107) Greixer – Bellver (1764 m)
NOTA: Se suspens la sortida dels dies 11, 12 i 13 Setembre a LA PICA D’ESTATS, per no disposar de places en el refugi de Pinet, fins al 14 d’octubre, en el seu lloc es farà la sortida els mateixos dies a l’ANETO 3.403,5 m.
El Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que està formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó superior té una altitud de 2.506,1 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.475,4 metres) i el Pollegó inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.
Està situat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.
Els pobles del voltant són Gòsol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que las dues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.
El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. S'hi pot arribar a través de la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilòmetre 112,9 de la carretera comarcal d'Abrera a Bellver de Cerdanya (eix del Llobregat: antiga C-1411 i actualment C-16/E-9). També podem arribar-hi venint a través de la carretera que passa per Tuixén, Josa de Cadí i Gósol (C-563).
És molt recomanable visitar el mirador de Gresolet. Es tracta d'un mirador que queda literalment penjant d'un cingle i des d'on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.
11-12-13/09/09 Aneto
ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA
EL ANETO ( 3403,05 m )
Dies 11, 12 i 13 Setembre 2009
Trobada: Refugi de la Renclusa (2140 m ) per sopar.
Temps de marxa: Dia 12, de pujada al cim de l’Aneto, 5 hores
Dificultats tècniques: Mitjana alta.
A tenir en compta: Dia 11, sopar i dormir al refugi, el dia 12 esmorzar, sopar i dormir. Resta de menjades cada un per el seu compte. En el refugi es poden encarregar els dinars. Cal reservar al refugi, mitja pensió, dia 19 d’agost, últim dia. Places limitades.
Cal portar la roba i calçat adequats, a la temporada i terreny previstos, recordant que es una ruta d’alta muntanya. Tenim que preveure que trobarem neu i glacera, i cal portar grampons i piolet.
La participació es voluntària i gratuïta per els socis de la UEC; hi haurà un recàrrec extra per els no socis en concepte d’equiparació amb la quota social de 6 €.
Inscripcions i anul-lacions: La inscripció dels nous vinguts, es farà únicament a l’entitat, prèvia entrevista amb el responsable de la sortida, el qual informarà de la dinàmica de l’activitat, i si aquesta correspon al vostre nivell. En cas d’anulació, la paga i senyal de 20 € per nit es perdrà, cal avisar al responsable.
Assegurança/Llicencia federativa: L’entitat declina tota responsabilitat per qualsevol tipus d’accident provocat o sofert pels excursionistes i obliga la possessió d’una pòlissa d’assegurança que cobreixi el risc de les activitats de muntanya, cal recordar que l’assegurança del RACC no cobreix aquest tipus d’activitats. Es obligatòria la llicencia federativa modalitat C o D, la llicencia A i B no cobreixen els accidents a mes de 2000 m, cal fer una ampliació puntual per aquesta sortida.
Per el descompte del preu del refugi, la llicencia a de ser FEDME. Preu de la mitja pensió, amb descompte FEDME 26 €, sense la llicencia 36 €.
Per qualsevol consulta, el vocal Sigfrid Saperas, estarà disponible els telèfons 93 630 64 82 i al mobil 686 829 523, durant el mes d’agost. El dia 7 de setembre a la UEC de Barcelona telf. 93 454 32 47 i el correu unexca@terra.es o sigfridalba@telefonica.net
L’ANETO
Per pujar a l’Aneto este que anar ven preparat, no es una ascensió massa complicada per els excursionistes experimentats, però este que travessar el glaciar i franquejar el famós pas de Mahoma, per lo que exigeix una mica de destresa. No es un pas difícil, dons te bons agafadors en la roca, però te grans precipicis a cada canto, lo que suposa evidentment un cert risc. També necessitarem unes bones cames i un cord fort, per que el desnivell a superar arriba als 1300 m. des de La Reclusa i de 1500 m començant l’ascensió en el Pla de la Besurta, asta a on es pot arribar amb el cotxe.
El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva alçada és de 3.403,5 metres. Al seu cim es va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.
És considerat el punt més alt dels Països Catalans.
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
Quan va ésser cartografiat per primera vegada se li va donar el nom del poble d'Aneto, a la vall de Barravés, que és on un equip francès estava fent aquestes tasques. Es diu que, ja que aquest pic en occità gascó es coneixeria com a "Neto" (o "Nethou", segons la grafia afrancesada, a vegades utilitzada avui), els devien semblar –possiblement– noms foneticament similars. En realitat, l'ús occità gascó només diu "pic d'Aneto" (forma sòlidament atestada per exemple en la Vall d'Aran).
Encara que és un pic molt visible des dels ports que comuniquen Luishon amb Benasc, la seva primera ascensió no es va produir fins a l'any 1842, el 20 de juliol. Un grup de sis persones, sortides de Luishon, van arribar al cim seguint un estrany itinerari. Els sis expedicionaris van ésser Platon de Tchihatcheff, promotor del viatge juntament amb Albert de Franqueville i els guies Jean Sors, Pierre Sarrio, Bernat Arrazau i Pierre Redonnet.
L'1 de març de 1879 Monts, Courrèges i Paget culminarien la primera ascensió a l'hivern, i el 8 d'abril de 1904 Robach i La Falisse farien la primera pujada amb esquís
Aquesta muntanya i les que l'envolten han donat lloc al més important centre d'alpinisme dels Pirineus.
En l'actualitat cada un dels dies de la primavera –amb esquí de muntanya– i de l'estiu hi pugen bon nombre de persones, ja que els itineraris habituals són fàcils i existeixen carreteres i camins que permeten còmodes aproximacions. A l'estiu fins i tot hi ha un servei d'autobús –amb horaris adients– des de Benasc fins al final de la carretera (la Basurta) molt a prop ja del refugi de la Renclusa, començament de l'itinerari més habitual.
El segon dels itineraris normals –pel coll de Corones– és servit també a l'estiu amb un transport públic. D'aquell punt tenen sortida altres itineraris molt menys freqüentats: el corredor Estasén (amb neu i gel, un desnivell de 330 metres i un pendent de 50º com a màxim) i l'esperó sud (roca III i IV).
Al lloc anomenat Plan del Hospital hi ha actualment un hotel amb tots els serveis. La carretera fins allí és netejada diàriament als mesos d'hivern.
EL ANETO ( 3403,05 m )
Dies 11, 12 i 13 Setembre 2009
Trobada: Refugi de la Renclusa (2140 m ) per sopar.
Temps de marxa: Dia 12, de pujada al cim de l’Aneto, 5 hores
Dificultats tècniques: Mitjana alta.
A tenir en compta: Dia 11, sopar i dormir al refugi, el dia 12 esmorzar, sopar i dormir. Resta de menjades cada un per el seu compte. En el refugi es poden encarregar els dinars. Cal reservar al refugi, mitja pensió, dia 19 d’agost, últim dia. Places limitades.
Cal portar la roba i calçat adequats, a la temporada i terreny previstos, recordant que es una ruta d’alta muntanya. Tenim que preveure que trobarem neu i glacera, i cal portar grampons i piolet.
La participació es voluntària i gratuïta per els socis de la UEC; hi haurà un recàrrec extra per els no socis en concepte d’equiparació amb la quota social de 6 €.
Inscripcions i anul-lacions: La inscripció dels nous vinguts, es farà únicament a l’entitat, prèvia entrevista amb el responsable de la sortida, el qual informarà de la dinàmica de l’activitat, i si aquesta correspon al vostre nivell. En cas d’anulació, la paga i senyal de 20 € per nit es perdrà, cal avisar al responsable.
Assegurança/Llicencia federativa: L’entitat declina tota responsabilitat per qualsevol tipus d’accident provocat o sofert pels excursionistes i obliga la possessió d’una pòlissa d’assegurança que cobreixi el risc de les activitats de muntanya, cal recordar que l’assegurança del RACC no cobreix aquest tipus d’activitats. Es obligatòria la llicencia federativa modalitat C o D, la llicencia A i B no cobreixen els accidents a mes de 2000 m, cal fer una ampliació puntual per aquesta sortida.
Per el descompte del preu del refugi, la llicencia a de ser FEDME. Preu de la mitja pensió, amb descompte FEDME 26 €, sense la llicencia 36 €.
Per qualsevol consulta, el vocal Sigfrid Saperas, estarà disponible els telèfons 93 630 64 82 i al mobil 686 829 523, durant el mes d’agost. El dia 7 de setembre a la UEC de Barcelona telf. 93 454 32 47 i el correu unexca@terra.es o sigfridalba@telefonica.net
L’ANETO
Per pujar a l’Aneto este que anar ven preparat, no es una ascensió massa complicada per els excursionistes experimentats, però este que travessar el glaciar i franquejar el famós pas de Mahoma, per lo que exigeix una mica de destresa. No es un pas difícil, dons te bons agafadors en la roca, però te grans precipicis a cada canto, lo que suposa evidentment un cert risc. També necessitarem unes bones cames i un cord fort, per que el desnivell a superar arriba als 1300 m. des de La Reclusa i de 1500 m començant l’ascensió en el Pla de la Besurta, asta a on es pot arribar amb el cotxe.
El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva alçada és de 3.403,5 metres. Al seu cim es va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.
És considerat el punt més alt dels Països Catalans.
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
Quan va ésser cartografiat per primera vegada se li va donar el nom del poble d'Aneto, a la vall de Barravés, que és on un equip francès estava fent aquestes tasques. Es diu que, ja que aquest pic en occità gascó es coneixeria com a "Neto" (o "Nethou", segons la grafia afrancesada, a vegades utilitzada avui), els devien semblar –possiblement– noms foneticament similars. En realitat, l'ús occità gascó només diu "pic d'Aneto" (forma sòlidament atestada per exemple en la Vall d'Aran).
Encara que és un pic molt visible des dels ports que comuniquen Luishon amb Benasc, la seva primera ascensió no es va produir fins a l'any 1842, el 20 de juliol. Un grup de sis persones, sortides de Luishon, van arribar al cim seguint un estrany itinerari. Els sis expedicionaris van ésser Platon de Tchihatcheff, promotor del viatge juntament amb Albert de Franqueville i els guies Jean Sors, Pierre Sarrio, Bernat Arrazau i Pierre Redonnet.
L'1 de març de 1879 Monts, Courrèges i Paget culminarien la primera ascensió a l'hivern, i el 8 d'abril de 1904 Robach i La Falisse farien la primera pujada amb esquís
Aquesta muntanya i les que l'envolten han donat lloc al més important centre d'alpinisme dels Pirineus.
En l'actualitat cada un dels dies de la primavera –amb esquí de muntanya– i de l'estiu hi pugen bon nombre de persones, ja que els itineraris habituals són fàcils i existeixen carreteres i camins que permeten còmodes aproximacions. A l'estiu fins i tot hi ha un servei d'autobús –amb horaris adients– des de Benasc fins al final de la carretera (la Basurta) molt a prop ja del refugi de la Renclusa, començament de l'itinerari més habitual.
El segon dels itineraris normals –pel coll de Corones– és servit també a l'estiu amb un transport públic. D'aquell punt tenen sortida altres itineraris molt menys freqüentats: el corredor Estasén (amb neu i gel, un desnivell de 330 metres i un pendent de 50º com a màxim) i l'esperó sud (roca III i IV).
Al lloc anomenat Plan del Hospital hi ha actualment un hotel amb tots els serveis. La carretera fins allí és netejada diàriament als mesos d'hivern.
dijous, 11 de juny del 2009
18-19/07/09 Montardo
ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA
VALL D’ARAN
MONTARDO 2834 m
Dies 18 i 19 de Juliol 2009
Trobada: El dia 18 a les 16 hores al aparcament “ Amplia Explanada “, del Pont del Ressec 2010 m., ja dinats.
Com arribar-hi: De Vielha per la C-142 cal arribar fins Arties, un cop dins del poble agafar una pista que remunta El Valarties, amb direcció el Pont del Ressec, on espot deixar el vehicle.
Itinerari: Des de l’aparcament, per el GR-11, anirem al refugi de la ( 1 ) Restanca (FEEC ) a on pernoctarem. El dia 19 assolirem el Montardo.
Temps de marxa: El dia 18, 3 hores de pujada, fins el refugi, el dia 19, 3 hores de pujada al Montardo.
Desnivell: El dia 18, desnivell 615 m. El dia 19 desnivell 524 m.
Dificultats tècniques: Mitjanes
A tenir en compte: Ens portarem el dinar així com la roba i calçat adequats a la temporada i el terreny previstos. La participació és voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar. Els dies 13 i 17 de Juliol, els vocals Sigfrid Saperas i Francesc Brugalada estaran en el local de la UEC de Barcelona, per fer les inscripcions.
( 1 ) Per la reserva del refugi ( 1/2 pensió ) últim dia el 13 de Juliol, places limitades.
La propera sortida els dies 11 i 12 de setembre, al Pallars Sobira, la Pica d’Estats ( 3140 m ), esta previst dormir en el refugi de Pinet (França)
COM ES EL MONTARDO
Com a la Val d’Aran tenen unes variants en el sistema municipal, direm que la població més propera a aquest cim es Arties, però la capital del municipi es Salardú, no obstant aquestes dues poblacions, junt amb Tredós, Bagergue, Gessa i Garós, formen la comunitat municipal anomenada Naut - Aran.
El Montardo és possiblement el cim més emblemàtic de la vall d'Aran. Montardo ve de l'aranès Mont Arto, que significa Parets esquerdades. Pujarem al Montardo des d'Arties. És una ruta fàcil però llarga. Part del recorregut transcorre pel parc Nacional d'Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici
El Montardo és un pic dels Pirineus Centrals. Té una alçada de 2.833,8 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqüentment és anomenat també Montarto.
Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del Valarties és un cim que té una ascensió fàcil des del vessant sud. És per això que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensió, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim és fàcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos.
Als mesos d'estiu és assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la Vall de Boí, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties) amb tots els serveis, que hi faciliten l'estada.
A l'hivern és també destinació de nombroses ascensions amb esquí de muntanya. Els descensos es fan gairebé sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris –més difícils– per la vall de Rencules. També és molt difícil –a més de perillós– l'itinerari que remunta la cara nord.
Per la seva posició, una mica desplaçada de l'eix axial, és un mirador circular, esplèndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa raó, és molt coneguda la seva imatge des del Pla.
El cim del Montardo és rocós i de no gaire grans dimensions, però, si el dia acompanya, ofereix una panoràmica immensa. Al nord destaca la Vall d’Arties i al seu fons el Tuc de Maubèrme, a l’oest el Tuc de Molières, l’Aneto, la Maladeta i el Posets, que també es deixa veure, just per sota tenim el Lac deth Cap deth Port i el de Mar, a redós del Refugi de la Restanca i el seu llac, per l’est destaca el Port de la Bonaigua, el Pic d’Amitges, el Tuc de Saboredo, el de Colomèrs o el de Ratera, mentre que pel sud, els cims que ens han acompanyat, Punta Alta, Besiberris, etc., segueixen sent presents.
VALL D’ARAN
MONTARDO 2834 m
Dies 18 i 19 de Juliol 2009
Trobada: El dia 18 a les 16 hores al aparcament “ Amplia Explanada “, del Pont del Ressec 2010 m., ja dinats.
Com arribar-hi: De Vielha per la C-142 cal arribar fins Arties, un cop dins del poble agafar una pista que remunta El Valarties, amb direcció el Pont del Ressec, on espot deixar el vehicle.
Itinerari: Des de l’aparcament, per el GR-11, anirem al refugi de la ( 1 ) Restanca (FEEC ) a on pernoctarem. El dia 19 assolirem el Montardo.
Temps de marxa: El dia 18, 3 hores de pujada, fins el refugi, el dia 19, 3 hores de pujada al Montardo.
Desnivell: El dia 18, desnivell 615 m. El dia 19 desnivell 524 m.
Dificultats tècniques: Mitjanes
A tenir en compte: Ens portarem el dinar així com la roba i calçat adequats a la temporada i el terreny previstos. La participació és voluntària i gratuïta, encara que es obligatòria l’assegurança federativa o similar. Els dies 13 i 17 de Juliol, els vocals Sigfrid Saperas i Francesc Brugalada estaran en el local de la UEC de Barcelona, per fer les inscripcions.
( 1 ) Per la reserva del refugi ( 1/2 pensió ) últim dia el 13 de Juliol, places limitades.
La propera sortida els dies 11 i 12 de setembre, al Pallars Sobira, la Pica d’Estats ( 3140 m ), esta previst dormir en el refugi de Pinet (França)
COM ES EL MONTARDO
Com a la Val d’Aran tenen unes variants en el sistema municipal, direm que la població més propera a aquest cim es Arties, però la capital del municipi es Salardú, no obstant aquestes dues poblacions, junt amb Tredós, Bagergue, Gessa i Garós, formen la comunitat municipal anomenada Naut - Aran.
El Montardo és possiblement el cim més emblemàtic de la vall d'Aran. Montardo ve de l'aranès Mont Arto, que significa Parets esquerdades. Pujarem al Montardo des d'Arties. És una ruta fàcil però llarga. Part del recorregut transcorre pel parc Nacional d'Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici
El Montardo és un pic dels Pirineus Centrals. Té una alçada de 2.833,8 metres i per la seva vistositat i situació és una de les muntanyes més conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqüentment és anomenat també Montarto.
Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del Valarties és un cim que té una ascensió fàcil des del vessant sud. És per això que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensió, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim és fàcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos.
Als mesos d'estiu és assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la Vall de Boí, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties) amb tots els serveis, que hi faciliten l'estada.
A l'hivern és també destinació de nombroses ascensions amb esquí de muntanya. Els descensos es fan gairebé sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris –més difícils– per la vall de Rencules. També és molt difícil –a més de perillós– l'itinerari que remunta la cara nord.
Per la seva posició, una mica desplaçada de l'eix axial, és un mirador circular, esplèndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa raó, és molt coneguda la seva imatge des del Pla.
El cim del Montardo és rocós i de no gaire grans dimensions, però, si el dia acompanya, ofereix una panoràmica immensa. Al nord destaca la Vall d’Arties i al seu fons el Tuc de Maubèrme, a l’oest el Tuc de Molières, l’Aneto, la Maladeta i el Posets, que també es deixa veure, just per sota tenim el Lac deth Cap deth Port i el de Mar, a redós del Refugi de la Restanca i el seu llac, per l’est destaca el Port de la Bonaigua, el Pic d’Amitges, el Tuc de Saboredo, el de Colomèrs o el de Ratera, mentre que pel sud, els cims que ens han acompanyat, Punta Alta, Besiberris, etc., segueixen sent presents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
