11-12-13/09/09 Aneto

ELS CIMS I INDRETS MÉS SINGULARS DE CATALUNYA

EL ANETO ( 3403,05 m )

Dies 11, 12 i 13 Setembre 2009

Trobada: Refugi de la Renclusa (2140 m ) per sopar.

Temps de marxa: Dia 12, de pujada al cim de l’Aneto, 5 hores

Dificultats tècniques: Mitjana alta.

A tenir en compta: Dia 11, sopar i dormir al refugi, el dia 12 esmorzar, sopar i dormir. Resta de menjades cada un per el seu compte. En el refugi es poden encarregar els dinars. Cal reservar al refugi, mitja pensió, dia 19 d’agost, últim dia. Places limitades.
Cal portar la roba i calçat adequats, a la temporada i terreny previstos, recordant que es una ruta d’alta muntanya. Tenim que preveure que trobarem neu i glacera, i cal portar grampons i piolet.
La participació es voluntària i gratuïta per els socis de la UEC; hi haurà un recàrrec extra per els no socis en concepte d’equiparació amb la quota social de 6 €.

Inscripcions i anul-lacions: La inscripció dels nous vinguts, es farà únicament a l’entitat, prèvia entrevista amb el responsable de la sortida, el qual informarà de la dinàmica de l’activitat, i si aquesta correspon al vostre nivell. En cas d’anulació, la paga i senyal de 20 € per nit es perdrà, cal avisar al responsable.

Assegurança/Llicencia federativa: L’entitat declina tota responsabilitat per qualsevol tipus d’accident provocat o sofert pels excursionistes i obliga la possessió d’una pòlissa d’assegurança que cobreixi el risc de les activitats de muntanya, cal recordar que l’assegurança del RACC no cobreix aquest tipus d’activitats. Es obligatòria la llicencia federativa modalitat C o D, la llicencia A i B no cobreixen els accidents a mes de 2000 m, cal fer una ampliació puntual per aquesta sortida.
Per el descompte del preu del refugi, la llicencia a de ser FEDME. Preu de la mitja pensió, amb descompte FEDME 26 €, sense la llicencia 36 €.
Per qualsevol consulta, el vocal Sigfrid Saperas, estarà disponible els telèfons 93 630 64 82 i al mobil 686 829 523, durant el mes d’agost. El dia 7 de setembre a la UEC de Barcelona telf. 93 454 32 47 i el correu unexca@terra.es o sigfridalba@telefonica.net

L’ANETO

Per pujar a l’Aneto este que anar ven preparat, no es una ascensió massa complicada per els excursionistes experimentats, però este que travessar el glaciar i franquejar el famós pas de Mahoma, per lo que exigeix una mica de destresa. No es un pas difícil, dons te bons agafadors en la roca, però te grans precipicis a cada canto, lo que suposa evidentment un cert risc. També necessitarem unes bones cames i un cord fort, per que el desnivell a superar arriba als 1300 m. des de La Reclusa i de 1500 m començant l’ascensió en el Pla de la Besurta, asta a on es pot arribar amb el cotxe.
El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó. La seva alçada és de 3.403,5 metres. Al seu cim es va instal·lar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Aragó.
És considerat el punt més alt dels Països Catalans.
Està situat a l'extrem nord del massís de la Maladeta i és format, com tot el massís, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La més important és a la cara nord i té unes 100 hectàrees d'extensió. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagorça).
Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogràficament haurien de tributar al riu Éssera, i a la vall de Salenques, tributària de la Noguera Ribagorçana. Malgrat tot, les aigües de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Güells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.
Quan va ésser cartografiat per primera vegada se li va donar el nom del poble d'Aneto, a la vall de Barravés, que és on un equip francès estava fent aquestes tasques. Es diu que, ja que aquest pic en occità gascó es coneixeria com a "Neto" (o "Nethou", segons la grafia afrancesada, a vegades utilitzada avui), els devien semblar –possiblement– noms foneticament similars. En realitat, l'ús occità gascó només diu "pic d'Aneto" (forma sòlidament atestada per exemple en la Vall d'Aran).
Encara que és un pic molt visible des dels ports que comuniquen Luishon amb Benasc, la seva primera ascensió no es va produir fins a l'any 1842, el 20 de juliol. Un grup de sis persones, sortides de Luishon, van arribar al cim seguint un estrany itinerari. Els sis expedicionaris van ésser Platon de Tchihatcheff, promotor del viatge juntament amb Albert de Franqueville i els guies Jean Sors, Pierre Sarrio, Bernat Arrazau i Pierre Redonnet.
L'1 de març de 1879 Monts, Courrèges i Paget culminarien la primera ascensió a l'hivern, i el 8 d'abril de 1904 Robach i La Falisse farien la primera pujada amb esquís
Aquesta muntanya i les que l'envolten han donat lloc al més important centre d'alpinisme dels Pirineus.
En l'actualitat cada un dels dies de la primavera –amb esquí de muntanya– i de l'estiu hi pugen bon nombre de persones, ja que els itineraris habituals són fàcils i existeixen carreteres i camins que permeten còmodes aproximacions. A l'estiu fins i tot hi ha un servei d'autobús –amb horaris adients– des de Benasc fins al final de la carretera (la Basurta) molt a prop ja del refugi de la Renclusa, començament de l'itinerari més habitual.
El segon dels itineraris normals –pel coll de Corones– és servit també a l'estiu amb un transport públic. D'aquell punt tenen sortida altres itineraris molt menys freqüentats: el corredor Estasén (amb neu i gel, un desnivell de 330 metres i un pendent de 50º com a màxim) i l'esperó sud (roca III i IV).
Al lloc anomenat Plan del Hospital hi ha actualment un hotel amb tots els serveis. La carretera fins allí és netejada diàriament als mesos d'hivern.